diumenge, 27 de juliol del 2014

Conte

Anava caminant pel mig del passeig de la Rambla de Barcelona, quan vaig veure una estàtua d'aquelles vivents que semblava una fada preciosa, tenia unes quantes monedes, poques, dins d'una capsa de cartró que li havien anat llençant la gent que hi passejava per la Rambla.
 
Jo no portava cap moneda petita, ni grossa, només un bitllet de 20 euros, però era tan bonica aquella imatge que no sabia què fer. Em vaig quedar mirant-la i només podia somriure i anar atraient a més gent, i així va ser...
 

Va omplir la capsa de monedes en un moment!       
                  
Llavors em va mirar i em va fer un somriure d'allò més dolç...
 
                                                                                                      
 Racó Literari
 M. Mar Coso

dijous, 24 d’abril del 2014

Oració al senyor Sant Jordi


Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi

entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.

(Pregaria de Salvador Espriu)

dimarts, 22 d’abril del 2014

La fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d'en Jorda?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
 


  
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

                 Joan Maragall